Seien de costat, tristos i abatuts, com llançats en una riba deserta després d’una tempesta, tots dos sols. Ella mirava la Sónia i veia tot l’amor que ella li professava i, estranyament, tot d’una va resultar-li feixuc i dolorós que l’estimessin tant.

.

-FIÓDOR DOSTOIEVSKI, Crim i càstig (traducció de Miquel Cabal)