El peligro de estar cuerda

de Rosa Montero

Llegint aquesta meravella de llibre m’he preguntat per què feia tant de temps que no llegia la Rosa Montero… L’havia llegida molt quan era jove, fa 20 anys però no hi havia tornat. I, ara, de cop, recupero la seva veu ara madura, la seva manera d’explicar la vida, d’estranyar-se, d’emocionar-se, de reflexionar, i caic rendida als seus peus.

El llibre llibre és un assaig sobre la relació entre la creativitat i els transtorns mentals, especialment dels escriptors. L’autora parla del que l’empeny a escriure i fa una repassada lúcida, emotiva i brillant sobre les seves pròpies neures i les d’autores i autors de totes les èpoques. Ens trobem des de la Silvia Plath a la Doris Lessing. Entre multitud de citacions magnífiques i la història -no sé si real o no, però tant li fa- de la dona que li ha fet d’ombra i de revers fins a la seva mort.

Val la pena endinsar-se en aquest llibre. Val molt la pena.

Entre les citacions que més m’han agradat, els primers versos del poema “Ser un instante” de Rafael Guillén:

“La certidumbre llega como un deslumbramiento.

Se existe por instantes de luz. O de tiniebla.

Lo demás son las horas, los telones de fondo,

el gris para el contraste. Lo demás es la nada.”

Un llibre que repassa moltes foscors pròpies i alienes però que al final és alegre i ple de llum perquè parla sobre la passió per l’escriptura i la passió per la vida:

“Todos tenemos claro que escribir nos salva. O, al menos, todos aquellos que nos vemos forzados a juntar palabras para poder aguantar el miedo de las noches y la vacuidad de las mañanas”.