El pagès mira més sovint el cel que la terra. Sap què en pot esperar, de la terra, però no pas del cel. Els éssers humans sempre s’han fet preguntes sobre l’endemà. […] Quan les persones deixen d’amoïnar-se pel futur, també deixen de preocupar-se pel passat. Potser aquestes preocupacions no tenen cap sentit, si no té cap sentit ser una persona.

– Theodor Kallifatides, Mares i fills