el llibre blau de nebo
de Manon Steffan Ros
L’Autora gal.lesa Manon Steffan Ros (1983) ens regala un dels llibres més bonics, dolços, plens de vida, de tendresa i de poesia que he llegit en els darrers temps. Amb una sensibilitat extraordinària, amb una llengua bella i nítida, ens explica la història d’una mare i un fill que s’han quedat (literalment) sols en un poblet de Gal·les després que un gas tòxic hagi destruït la vida a la terra. Llegirem les paraules de la mare i el fill, que comparteixen un quadern blau on expliquen la seva vida en aquells temps estranys de final del món. La poesia, la puresa i la bellesa enorme de la naturalesa i sobretot la immensitat de l’amor que senten l’un per l’altre i per la vida són encisadors i ens transporten cap a la valoració profunda de les coses de veritat bones i importants de la vida… Llegiu-lo!
_No pateixis , vida meva. _ La petita Dwynwen va moure una miqueta la mà i m’acaronava l’espatlla ossuda amb el seu petit polze cansat_. Quan vingui el bon temps et posaràs bona. Esclar que sí. I aviat tornaran les flors, les margalides, les roselles grogues i les dents de lleó.
-Mama_ va contestar la Dwynwen amb aquella veu petita que no havia tingut l’oportunitat que es mereixia de dir gaires paraules.
(pàg. 121)