El palacio de hielo

de Tarjei Vesaas

Gràcies a l’acurada selecció de bons llibres que ens ofereix l’editorial Trotalibros, he descobert un llibre d’una bellesa estranya, molt poètic, melancònic i que et submergeix en l’hivern polar ple de neu i de gel d’un autor que fins ara desconeixia: el noruec Tarjei Vesass (1897-1970).

La història d’una nena d’onze anys que s’ha d’enfrontar per primer cop amb la desaparició total d’un dia per l’altre d’algú que estimava, la seva nova amiga que ha estat engolida per l’hivern. El desconcert, la pena i sobretot l’esforç per lluitar contra la mort, contra l’oblit i la desaparició. La promesa de la nena de no fer res més que pensar i recordar la seva amiga desapareguda fins que no torni a aparèixer i com lentament es va trencant aquesta promesa per retornar a la vida aprenent a acceptar la mort.

“Un cegador mar de luz. Unn ya había perdido todo contacto con lo que no fuese la luz. El ojo que miraba se había quemado, todo era luz. Pensó vagamente en toda aquella claridad”.