DIARI D’HIVERN

de Paul Auster

Publicada l’any 2012 sempre és un bon moment per llegir o rellegir l’admirat Paul Auster.

En aquest diari l’autor ens explica les sensacions de fer-se gran, de tenir ja 64 anys, tot allò que “Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l’única persona al món a qui cap d’aquestes coses no passarà mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom”.

Auster repassa la seva vida fins al moment: la seva infantesa, la vida i la mort dels seus pares, la joventut i ho articula llistant tots els llocs on ha viscut, les dones que ha estimat i les sensacions del seu cos, els plaers, els dolors, les caigudes, els accidents. Un diari de les sensacions corporals humanes d’algú que s’atansa a la vellesa.

És un llibre tan ple d’humanitat que mentre el llegeixes tens la sensació de trobar-te molt a prop, a una distància d’intimitat i de confidència, amb un altre ésser humà com tu. I per això remou i alhora reconforta. I fascina, perquè l’ésser humà que se’ns confia i se’ns mostra no és qualsevol sinó el gran Paul Auster, “un home que camina, un home que s’ha passat la vida caminant pels carrers de les ciutats”.

“Et vas trobar caient per l’escletxa que hi ha entre el món i la paraula, per l’abís que separa la vida humana de la nostra capacitat per entendre o expressar la veritat de la vida humana”.