Dolça introducció al caos
de Marta Orriols
La dolça introducció al caos que ens proposa la Marta Orriols ens submergeix aigües endins de la relació entre la Marta i el Dani, una parella d’enamorats que fa poc que ha estrenat la trentena, i fa un any que viuen junts.
Ella és fotògrafa i aspira a fer exposicions i triomfar en la seva carrera i ell és guionista de sèries de televisió i no sap ben bé a què aspira…potser tan sols a superar el trauma que li va deixar la mort del seu pare quan ell encara era un nen petit.
Tot va bé entre ells, fins que la Marta descobreix que ha quedat embarassada i li diu al Dani, afegint al darrera d’aquesta informació només 5 paraules que el trasbalsaran per complet: No ho vull tirar endavant.
La Marta ho té tan clar que ha fixat la data de l’avortament per a uns dies després de donar la notícia al Dani. Al llarg d’aquests dies el temps de la Marta i el Dani s’espesseix, la vida quotidiana es difumina i sembla que la realitat d’abans de l’embaràs perd entitat i sentit, la parella trontolla i un i altre senten com tots els fantasmes de la infantesa, de l’amor, de la relació amb la família, la maternitat i la transcendència es fan presents i els ho remouen tot per dins.
Amb una prosa poètica i sensitiva, amb una gran finor per descriure els sentiments, els pensaments íntims i les sensacions dels personatges, la Marta Orriols ens confronta a un d’aquells moments en què la vida de cada dia queda de sobte en suspens i ens trobem de cara en els entrecreuaments de camins que proposa l’existència, de vegades en els moment més inesperats i inoportuns.
En algun moment un dels protagonistes diu que la vida dels nadons, entre llençols i llet, quan encara no es poden arribar ni a imaginar que la vida consisteix únicament “a prendre decisions i assumir les conseqüències” ha de ser fantàstica. La vida dels adults, és clar, no és així.
Una novel·la existencialista en el sentit que un cop obviades les convencions morals i les lleis de l’ordre social, un cop la dona i l’home poden decidir lliurement sobre ells mateixos, aquesta capacitat d’elecció, la llibertat, pot convertir-se en angoixa. L’angoixa de saber que l’opció presa, sigui quina sigui, destruirà totes les altres vies que haurien estat possibles, i que d’un cop deixaran de ser-ho.
L’anècdota d’un embaràs no desitjat a la trentena entre dos persones que s’estimen i la necessitat de decidir què fer, pot quedar lluny d’alguns dels lectors, però l’essència de l’angoixa de la decisió, de com l’opció presa descarta totes les altres, i com de vegades som actors protagonistes i d’altres vegades ens toca ser mers espectadors sense vot ni veu davant de decisions que sí que ens afecten i ens transfiguren, com li passa al Dani de la novel·la, aquesta angoixa sí que ens incumbeix a tots.