L’Autora gal.lesa Manon Steffan Ros (1983) ens regala un dels llibres més bonics, dolços, plens de vida, de tendresa i de poesia que he llegit en els darrers temps. Amb una sensibilitat extraordinària, amb una llengua bella i nítida, ens explica la història d’una mare i un fill que s’han quedat (literalment) sols en un poblet de Gal·les després que un gas tòxic hagi destruït la vida a la terra. Llegirem les paraules de la mare i el fill, que comparteixen un quadern blau on expliquen la seva vida en aquells temps estranys de final del món. La poesia, la puresa i la bellesa enorme de la naturalesa i sobretot la immensitat de l’amor que senten l’un per l’altre i per la vida són encisadors i ens transporten cap a la valoració profunda de les coses de veritat bones i importants de la vida… Llegiu-lo!