El llibre de la senyoreta Buncle
de D. E. Stevenson
La Barbara Buncle té problemes amb els dividends i no pot acabar de pagar les factures. Ens trobem cap als anys 30 del segle XX, en un poblet escocès on tothom es coneix. La senyoreta Buncle, soltera tot i ser ja una mica gran, es planteja que ha d’augmentar els seus ingressos com sigui però només se li acudeixen tres idees: posar gallines, agafar hostes a dispesa a casa o escriure un llibre. Com que la seva minyona, la Dorcas, no suporta les gallines i arrufa el morro quan sent parlar de posar desconeguts a casa, la Barbara es posa a escriure.
Hi ha un problema, però: la senyoreta Buncle no té ni una engruna d’imaginació, i per això el que fa és canviar el nom del seu poble escocès i de tots els habitants i dedicar-se a explicar el què fan i com viuen.
La Barbara Buncle envia el seu manuscrit al primer editor que troba -per ordre alfabètic- el senyor Abbot signat amb un pseudònim. El llibre té un èxit increïble i trasbalsa la vida de tot el poble.
Llegiu-lo! Llegiu-lo! Llegiu-lo! Aquesta novel·la és una pura delícia. Dolça, plena d’humor, de sensibilitat, d’ironia finíssima, de sàtira. Et sents ben bé com si tots els protagonistes fossin els teus veïns i et venen unes ganes immenses de llegir sense parar tot bevent tasses de te.
És un llibre magnífic, llegir-lo relaxa, diverteix i reconcilia amb la vida. Una meravella. L’autora és Dorothy Emily Stevenson (Edimburg, 1892- Moffat, 1973), filla d’un constructor de fars, cosí de Robert Louis Stevenson. Volia escriure des de molt petita però la seva família no volia ni que escrivís ni que estudiés, però després de l’èxit enorme d’aquesta novel·la, publicada l’any 1934, la seva carrera literària va ser imparable i va escriure més de cinquanta novel·les.