Musclos per sopar

de Birgit Vanderbeke

Una mare i els seus dos fills esperen que el pare torni de la feina puntualíssim com sempre, per sopar en família a les sis en punt de la tarda.

En aquesta família, la puntualitat, i sobretot ser una família com s’ha de ser és fonamental. I això és així perquè sinó el pare esclata, es desespera i es sent obligat a mostrar qui és.

Els musclos són a taula però el pare no arriba. Som a Alemanya, als anys 80, i el pare de la família, nascut en un ambient molt i molt humil de l’Alemanya de l’Est ha aconseguit traslladar-se a l’Oest i obtenir una bona feina i prestigi social però no està satisfet amb la dona i els fills perquè si no els vigila de prop, quan ell es despista, deixen de ser una família “com cal”.

El retard inexplicable del pare fa que per fi els membres d’aquesta família prenguin el valor d’admetre la presó en què viuen, una presó disfressada de família feliç per un dèspota disfressat de pare i ciutadà modèlic.

“Musclos per sopar” es llegeix com una exhalació. És un llibre breu i contundent com un cop de puny a l’estómac. La manera de narrar de la protagonista, que al principi sembla esfilagarsada, plena de repeticions i un pèl banal i confusa, va prenent concisió i al cap de molt poques pàgines, et sents com si tu mateixa estiguessis asseguda en aquella taula, esperant la tornada d’algú que ningú dels que sou allà desitgeu que torni.

Aquest llibre va ser publicat a Alemanya l’any 1990 amb el títol “Das Muschelessen” i ara podem llegir-lo en català gràcies a la bona traducció de la Marisa Presas, en la bonica edició de Petits Plaers de Viena.

–