la vida mentidera dels adults
d‘ Elena Ferrante
La vida de la Giovanna es gira de cap per avall quan en entrar a l’adolescència un dia sent el seu adorat pare com li diu a la mare que ella cada dia s’assembla més a la tia Vittoria. Aquestes paraules són gravíssimes, perquè per a la família de la Giovanna, la germana del pare, la tia Vittoria, de qui la noia no en té cap record, és el diable en persona. Per aquest motiu, la protagonista s’obsessiona amb la seva tia desconeguda i en la suposada semblança entre elles i no para fins que -malgrat l’oposició dels seus pares- aconsegueix conèixer-la.
Quan la Giovanna coneix la seva tia -una dona humil i sense estudis, barroera, agressiva, d’una sinceritat brutal- sent una mena d’atracció fatal cap a ella i es va introduint a la seva vida. Descobreix la història d’amor absolut de la Vittoria amb l’Enzo, un home casat que va morir fa 17 anys i a qui la tia segueix estimant com el primer dia. I la nova família de la Vittoria, que no és altra que la vídua i els tres fills del mort. Una família molt senzilla dels barris baixos de Napols, com la tia. Aquestes noves coneixences faran descobrir a la Gionvanna la cara oculta dels seus pares i els seus amics, que només en aparença són uns correctíssims intel·lectuals que viuen als barris bons de la ciutat.
El llibre, meravellosament ben explicat des del punt de vista agut i profund però alhora ingenu d’una noia de 13 a 16 anys, és un retrat finíssim, sincer i agosarat del que representa ser adolescent i descobrir l’amor, el desig, el sexe, la gelosia, la fidelitat, el fracàs, l’engany i creuar així el marasme d’aquests cinc o sis anys que separen la infantesa de “la vida mentidera dels adults”.
Un llibre que ens colpirà per la seva veritat i la delicadesa brutal amb què s’explica una de les èpoques més importants de la vida de tots nosaltres.
“Em va venir al cap la foto de l’Enzo que tenien a la cuina, aquella on sortia amb l’uniforme. Vigilava les seves dues dones després de mort i tot, amb la pistola. Les mantenia unides en el culte de la seva imatge, dona i amant. Quina potència que tenen els homes, fins el més roí, fins i tot sobre dones valentes i violentes com la tieta.” (pàg. 309)
–