l’ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERDS

de Tatiana Tibuleac

Aquest llibre és tan bo que se’t queda incrustat entre cap i coll durant una bona colla de dies, o potser per sempre. La veu narrativa recorda vagament la del Vigilant al camp de sègol del Salinger però encara més amarga. Un noi jove ha de sortir del centre on està ingressat per passar l’estiu amb la seva detestable mare. Hi accedeix del tot a desgrat, i des de la distància dels anys ens va explicant tot allò que viuran els dos en aquell estiu.

Un llibre dur i esquerp però que amaga una gran poesia i emociona de veritat. Un llibre d’aquells tan impactants que val realment la pena llegir.